Com que m’he engrescat una mica amb això de l’acceleració dels trens que sembla que han de xocar inevitablement -alguns volen que la col·lisió no faci gaire estrèpit ni trencadissa, com aquella mare que aconsellava al seu fill aviador que pilotés baixet i poc a poc-, m’he animat a fer volar coloms pensant com podria ser el país en què vivim. Gràcies a Déu, la imaginació no té una dotació pressupostària en les despeses corrents de la Generalitat i, per tant, no és subjecte de retallades. En les properes setmanes publicaré els disbarats que se’m passen pel cap sobre alguns trets d’un hipotètic estat –disculpin-me, ja sé que és més aviat un idea irresponsable i en contra de tota lògica històrica passada i present; una broma de mal gust, vaja, una aspiració insolidària i sectària- resultat de la topada dels dos combois ferroviaris.
Tocant a alguns símbols:
1. La senyera: les quatre barres (sense cap estel, ni amb fons blau ni vermell), però incloent-hi la Creu de sant Jordi en algun lloc.
2. L’himne: els Segadors, tal qual el tenim avui.
3. La capital: nova capital institucional amb el Parlament, la residència del President de la Generalitat amb les dependències per les reunions del Govern, les seus d’alguns (molt pocs) Departaments i les ambaixades. La resta de Departaments es repartirien entre altres dues o tres ciutats més. M’imagino dos possibles candidates a la capitalitat estatal, que tenen aeroport, tren d’ample europeu i autopistes, a més d’història: Girona i Reus.
